A l’abril en Jordi ens va portar capgrossos i ens va faltar temps per posar-los en una peixera del laboratori. Primer hi vam posar aigua de l’aixeta, però el mateix dia vam anar a buscar aigua al riu Tordera. Sort! No els va bé l’aigua amb clor!!!
Durant unes setmanes hem pogut veure el comportament d’aquest amfibi. Hem vist com menjaven, com els canviava la cua, com els creixien les potes (de dues en dues) com els desapareixia la cua i com es transformaven en granoteta. O sigui, hem observat la metamorfosi de la granota en directe:
Mentre eren capgrossos no els vam donar menjar, només els afegíem aigua neta del riu de tant en tant. Quan eren granotes els vam donar algues triturades i menjar de peix.
Després d’unes setze setmanes del seu naixement, un capgros va convertir-se en granota. Però no la vam poder observar durant massa dies…, perquè va desaparèixer. En aquell moment vam pensar que havia grimpat pel vidre i havia marxat a trobar el riu.
Després d’un cap de setmana de tres dies vam trobar-nos la segona granota. Però no va sobreviure. Aquell mateix dia, entre tots, vam acordar tornar tots els capgrossos al riu. Volíem que es trobessin a gust. Per això vam pensar que el riu era el millor lloc per poder viure.
Aquest és el moment tan emocionant que vam viure quan els vam alliberar: